QUERIDOS CAMARADAS

A "Queridos camaradas" (2020), Andrei Konchalovsky recupera la fotografia en blanc i negre de "Paraíso" per portar-nos novament al passat, en aquest cas a la Unió Soviètica de l'any 1962, quan la carrera armamentística repercutia negativament en el nivell de vida dels russos, fins al punt que els treballadors d'una fàbrica de Novocherkask comencen una vaga. Circumstància tan insòlita en un règim comunista que obligarà l'aparell del partit a sufocar la sublevació sense gaires contemplacions i enterrar els fets -i els morts-, mentre a la Lyudmila, fins llavors ferma defensora del llegat estalinista, no li quedarà altre remei que dubtar dels mètodes dels seus correligionaris.

PARAÍSO

A "Paraíso" (2016) Andrei Konchalovsky aborda el tema de l'Holocaust. Ho fa mitjançant una estructura original en què els tres personatges principals (una aristòcrata russa, un aristòcrata alemany ficat a les SS, un policia francès col·laboracionista) es dirigeixen a un hipotètic entrevistador i comenten els esdeveniments recreats en pantalla i exposen els seus motius, la qual cosa permet una reflexió sempre interessant sobre allò que Hannah Arendt va denominar la banalitat del mal. Llàstima que aquesta solució dramàtica esdevingui en la seqüència final un joc massa fàcil al voltant de la paraula "paradís", que fins llavors havia estat en boca de l'oficial de les SS sempre referint-se a l'ideal perseguit per Hitler i els seus acòlits. En qualsevol cas, es tracta sens dubte d'un títol notable d'un director força eclèctic; i la fotografia en blanc i negre d'Aleksandr Simonov és magnífica.