Cross/Lancaster ha de fugir perquè els seus caps de la CIA el volen pelar. Sortosament, té amics arreu: un comunista desencantat (Paul Scofield) amb qui pot parlar de política tot emborratxant-se, o un músic jueu a qui va alliberar del seu captiveri a la Segona Guerra Mundial.
Cross és fidel als seus amics i, per descomptat, a la seva esposa, a qui intentarà treure dels Estats Units des del seu exili forçat a Viena (ciutat europea on -segons Hollywood- van a espetegar tots els espies).
Finalment, tenim a Scorpio, nom en clau de l'assassí francès interpretat per Alain Delon, que manté amb en Cross una relació peckinpahiana: com un Deke Thornton qualsevol, ha de perseguir -i matar si és possible- el seu antic company i mentor i una persona a qui admira, a diferència dels sapastres de la CIA que l'acompanyen.
Com a assassí, Scorpio/Delon resulta dubtós. Té bona punteria però és un sentimental; no mata el seu ex-company quan en té ocasió i li agraden els gatets. I s'enamora; però la influència misògina del cinema de Peckinpah també es mostra en la revelació final i, per descomptat, no ajuda.