Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAMON TÉRMENS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAMON TÉRMENS. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 de gener del 2012
JOVES
Després de veure fa uns dies "Catalunya Über Alles!", de Ramon Térmens, he revisat "Joves" (2004), el seu primer llargmetratge, que va co-dirigir amb Carles Torras.
Les semblances entre ambdós títols són prou evidents: tres històries amb vocació de denúncia, un cert esquematisme en el dibuix de situacions i personatges. Com la primera vegada que la vaig veure, vaig pensar que les dues primeres històries, les urbanes, del broker financer que interpreta Roger Coma i de la pija (Aina Clotet) que surt de farra i acaba violada per culpa d'una sobredosi d'alcohol i de substàncies psicotròpiques, ratllaven el tòpic; en canvi, tot i que resulta igualment excessiva, em va resultar més sorprenent la part dels pagesos, ja que mai no els havia vist retratats d'una manera tan encertada, recorrent a tota velocitat les carreteres dels voltants del poble, rumiant bretolades per omplir les hores fútils dels seus caps de setmana. Ara que conec la filiació segarrenca de Ramon Térmens ho entenc del tot. No tinc res contra els habitants de la Segarra, però jo també sóc una mica de poble i he vist algunes carreres suïcides per carreteres comarcals que han acabat amb la mort d'alguns coneguts. Parlo de fa alguns anys, potser això no passa tant actualment, potser la joventut és més sana d'allò que "Joves" ens vol fer creure. Però la seva indiferència temo és més vigent que mai.
dissabte, 26 de novembre del 2011
CATALUNYA ÜBER ALLES!
"Catalunya Über Alles!", tercera pel·lícula del jove cineasta Ramon Térmens, primera de la productora Segarra Films, denuncia, ja des del seu títol prou explícit, la intolerància de la societat catalana actual (europea per extensió). Les tres històries que integren el film, sobre un violador assetjat pels seus veïns, un negre cobrador de morosos i un justicier urbà que no és aigua clara, basades en fets reals, enllaçades pel personatge incorporat per Jordi Dauder en la seva darrera interpretació -un polític molt semblant al senyor Anglada de P X C, malgrat que el director ho negués en el col·loqui que va seguir a la projecció-, tenen registres genèrics que van del drama més sever al thriller, passant per la comèdia, però mantenen totes tres una mirada neorealista.
El discurs de Ramon Térmens potser és massa obvi, però el cinema català, tan habituat a procurar complaure els espectadors -o determinats espectadors- necessitava d'una pel·lícula que fos tan diàfana en presentar una societat malalta que, per desgràcia, és la nostra. La mirada de Joel Joan en el darrer pla del film va dirigida a l'espectador (aquesta impressió sí que va ser confirmada per l'autor): No em podeu jutjar perquè tots sou també culpables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)