La novel·la dels germans Strugatsky en què es basa la pel·lícula ja havia estat adaptada l'any 1989 per l'alemany Peter Fleischmann, amb el títol d'"El poder de un dios". No conec la pel·lícula en qüestió, però els escriptors la van repudiar i van dir que haurien preferit una adaptació menys acadèmica, potser a càrrec d'Aleksei German.
Ja morts els dos germans Strugatsky, el senyor German va estar treballant tretze anys en l'adaptació i tot seguit es va morir. No sabem si a causa de l'esforç.
Els germans Strugatsky conreaven el gènere de la ciència-ficció i la seva novel·la "Pícnic a la vora del camí" ja havia estat portada al cinema per Andrei Tarkovsky en la mítica "Stalker" (1979). "Qué difícil es ser un dios" no és una excepció i se centra en la peripècia d'un científic que viatja d'incògnit (es fa passar per un noble) a un planeta ancorat en una Edat Mitjana que es preveu eterna ja que maten tots els sospitosos de ser intel·lectuals o artistes i que podríen fer evolucionar el món cap al Renaixement. De manera que és una novel·la de ciència-ficció però també vol ser un retrat de la nostra Edat Mitjana i, probablement, una al·legoria política.
Si d'alguna cosa no es pot acusar l'adaptació cinematogràfica de 2013 a càrrec d'Aleksei German és d'acadèmica. La seva posada en escena és radical, es miri com es miri. Seguir l'argument no resulta senzill (potser impossible sense llegir abans la sinopsi -vegeu el paràgraf anterior-), i només podem estar segurs que el retrat que fa el film d'una hipotètica Edat Mitjana europea és tan plausible com espantós. Al llarg de tres hores, amb una fotografia en blanc i negre impecable i referències visuals al pintor Brueghel en els plans generals i al cineasta Welles en els interminables plans-seqüència, assistim a un festival de violència i de brutícia en què una colla de personatges a qui els pengen els mocs malviuen entre la pluja, el fang, la sang i la merda en totes les seves accepcions. És tan brillant com esgotadora.