DOS FISCALES

Les dictadures solen utilitzar el terrorisme d'Estat, de manera que el cas de Stalin no fou excepcional; potser ho fou per la seva magnitud: l'any 1937, a través de la infame policia política (NKVD), va empresonar, torturar i executar prop d'un milió de persones, moltes d'elles membres històrics del partit a qui volia retirar per una por quasi paranoica de perdre el seu poder absolut. 

En aquestes circumstàncies, també era excepcional que un jove fiscal idealista i compromès viatgés a Moscou per denunciar els abusos. 

"Dos fiscales" (Sergei Loznitsa, 2025) narra el seu periple amb un domini absolut del tempo i la posada en escena, en format quadrat i tons ocres i grisos, com correspon a l'època retratada, a través de quatre llargues escenes que descriuen amb plausible exactitud el funcionament fredament burocràtic, inexorable, de la maquinària del terror. 

Sí, això va passar els anys trenta; però penso que cal prendre'n nota, no fos cas.

DONBASS

Amb un conflicte entre Rússia i Ucraïna que ja dura quasi un any i no sabem com ni quan s'acabarà, semblava interessant recuperar aquest títol del 2018 que vol explicar, a través de diversos episodis que van de l'horror al surrealisme, l'enfrontament a la regió del Donbass entre prorussos i partidaris del govern, abans que Putin decidís prendre cartes en l'assumpte. El problema és que el film de Sergei Loznitsa és tan obertament tendenciós que no aclareix gran cosa. Si més no, posa de manifest un odi i una violència que no tenen justificació més enllà d'uns instints tribals que es perden en la nit dels temps i que sempre troben la manera d'imposar-se a una civilització que ja comença a semblar un miratge.