Un altre títol en imperatiu, que correspon a una pel·lícula dirigida el 2010 per Mark Romanek, un senyor especialitzat en vídeos musicals que ja havia fet una incursió molt interessant en el gènere de la ciència-ficció a "Retratos de una obsesión" (2002). Com també passava en aquell cas, "Nunca me abandones" és una mostra molt atípica en què la ubicació en el gènere ve determinada per l'argument però en absolut per l'ambientació, que ens transporta a una Anglaterra intemporal (l'acció se situa entre els anys seixanta i noranta, però resulta una dada ambígua) i icònica, amb camps verds i internats rígids (amb una funció educadora molt específica), no gaire allunyada d'aquella Anglaterra d'aristòcrates i majordoms reflectida a "Lo que queda del día", l'altra novel·la de Kazuo Ishiguro que ha estat adaptada al cinema.
Un altre punt en comú amb la magistral pel·lícula de James Ivory és que la trama conté una història d'amor que no sap com expressar-se, en aquest cas el que senten l'un per l'altre els personatges de Kathy (Carey Mulligan) i Tommy (Andrew Garfield); hi ha una tercera en discòrdia, la Ruth (Keira Knightley), més decidida i manipuladora però finalment tan perduda com els altres en un univers que no entenen i que els ha condemnat, a causa de la seva funció en un sistema sanitari potser més perfecte que el nostre però qüestionable èticament, a perdre l'única cosa de valor que podran tenir al llarg de les seves curtes vides: els amics i els records agredolços de la infància.
Una pel·lícula que retorna a la ciència-ficció la poesia que ja no es troba en el gènere, però tampoc en la majoria de films romàntics que s'estrenen.