Estic molt content dels regals que m'han fet les meves veïnes blocaires: La Carme, de Col·lecció de moments, m'ha regalat "El quadern gris", de Josep Pla, i l'Adriana, d'El meu racó :), "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine", d'Albert Espinosa.
És Sant Jordi i jo també vull recomanar un parell de llibres. No renuncio a la meva especialitat i seran llibres de cinema. Però no us espanteu: res de totxos erudits; dos llibres de fàcil lectura i amb molt sentit de l'humor.
Mis problemas con Amenábar, de Jordi Costa i Darío Adanti (2009, Ediciones Glénat):
És en format de còmic, però això també és literatura. Un títol que tenia curiositat per llegir i vaig trobar finalment al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, fa una setmaneta tot just.
Jordi Costa és un conegut crític de cinema i carrega contra Alejandro Amenábar, les seves pel·lícules i la influència perniciosa que han significat -en opinió de Costa- en el cinema espanyol. És un llibre divertidíssim però que convida a la reflexió, sobre allò que exposa i sobre l'abast de la missió del crític de cinema.
Podem estar més o menys d'acord amb el punt de vista de l'autor, que no oculta que els seus problemes amb Amenábar néixen d'una qüestió personal amb el director i amb algun dels seus col·laboradors pijos, com el que se'n va fotre de la seva presumpta lletjor quan el crític va anar a cobrir el rodatge de "Tesis" per encàrrec d'un programa de televisió. Podem estar més o menys d'acord amb la valoració que fa de les pel·lícules, que Costa troba infumables sense excepció; jo potser estic abduït -com la resta de mortals segons l'autor-, però "Abre los ojos" és encara un dels meus títols favorits. Probablement, la seva opinió sobre Amenábar com a professional i com a persona esdevé massa radical; i això ens porta a la pregunta que és la mare de totes les preguntes: quin dret té un senyor que potser sap escriure però que mai no ha demostrat que sabria dirigir una pel·lícula a desqualificar algú que es dedica a la feina dificilíssima de director de cinema.
Però la teoria de Jordi Costa segons la qual l'home a qui pretén desemmascarar és miserable i calculador i té una ambició desmesurada que supleix la seva manca de talent, està massa ben exposada com per no resultar inquietant. D'altra banda, la trajectòria professional d'Amenábar, que sembla que abordi reptes abans que pel·lícules, sobretot a partir de "Mar adentro", abonaria la tesi. I, després d'haver vist "L'escafandra i la papallona" (Julian Schnabel, 2007), m'adono que es pot fer un film sobre un individu atrapat en un cos immòbil sense necessitat d'afegir-hi missatges.
Cómo sobrevivir a una película de terror, de Seth Grahame-Smith (Alba Editorial):
Un altre llibre (aquest no és un còmic, però conté algunes il·lustracions) que fa riure molt. El títol respon de manera literal al seu contingut: potser estàs atrapat en una pel·lícula de terror i destinat a ser carn de psicòpata; llavors, el llibre és una guia per a la teva salvació, amb consells molt útils com no freqüentar els campaments d'estiu amb un índex molt elevat de ties bones, o abstenir-te de contestar el telèfon mentre fas de cangur. Bromes apart, l'autor demostra el seu coneixement exhaustiu dels mecanismes del cinema de terror modern, d'altra banda força recurrents.
Després d'haver-lo llegit, ja podeu anar a veure "Scream 4" i comprovar in situ que els protagonistes no ho han fet. I tenint en compte la nul.la originalitat del film, sembla que tampoc el director, Wes Craven, no hagi llegit el llibre de Seth Grahame-Smith, però això ja és més estrany perquè n'ha escrit el pròleg.
I si voleu veure una pel·lícula que parli del pas del temps, i "La noche", que vaig recomanar l'altre dia, us fa mandra perquè és de l'Antonioni i és una mica rotllo, "Scream 4" també us valdrà, amb els seus esforços patètics per estar al dia (referències constants a internet, els telèfons mòbils, etcètera) i l'aparició d'una Courteney Cox totalment recautxutada (impactant; qui avisa, no és traïdor).