La tinc disponible a la biblioteca del meu poble, l'he fullejada, però sempre he deixat la seva lectura per a més endavant, tot i que, en el fons, la considerava inexcusable.
Com sigui, m'ha complagut poder gaudir de la sèrie de Netflix, que l'adapta, sense conèixer-ne prèviament la trama. Pel que sabem, el treball de Bruno Stagnaro és bastant fidel a l'original, tot i que els sis capítols només abasten la meitat del còmic (no passa res, ja s'anuncia la segona temporada). Trasllada l'acció a l'actualitat i conserva el missatge contra els totalitarismes que li va costar al guionista, Oesterheld, desaparèixer a mans dels militars colpistes el 1978. La infàmia de la Guerra de les Malvines, absent de la novel·la gràfica per raons òbvies, s'incorpora a la narració de forma natural i coherent.
Però, de què va "El eternauta"? Doncs no vull revelar gran cosa perquè el misteri que aconsegueix mantenir fins al darrer minut del darrer episodi constitueix un dels seus principals atractius. Em limitaré a assenyalar que es tracta d'una història de ciència-ficció apocalíptica que comença amb una gran apagada (quina casualitat!) i continua amb una nevada, gens habitual a Buenos Aires i que, a més, mata instantàniament tothom qui entra en contacte amb els flocs que no paren de caure.
Les imatges de la ciutat coberta de neu, núvols i cadàvers resulten impactants, però no s'imposen a l'element humà de la narració. A diferència de moltes sèries apocalíptiques que tenen poc a explicar més enllà del primer episodi, aquí anem trobant situacions i també personatges que s'allunyen subtilment dels arquetips nord-americans. Els protagonistes ens resulten propers, fins i tot quan es comporten com herois; i l'elenc és magnífic, comandant per Ricardo Darín, actor imprescindible que, tot i que no s'assembla físicament al Juan Salvo del còmic, reprodueix amb la mirada tota la seva por però també la determinació.
