Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACK ARNOLD. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACK ARNOLD. Mostrar tots els missatges
dimecres, 19 de març del 2025
TARÁNTULA
El director d'"El increíble hombre menguante" (1957) va signar en la dècada dels cinquanta uns quants clàssics de la ciència-ficció i el terror de sèrie B. En el seu film més conegut, el protagonista s'havia d'enfrontar a una aranya que apareixia enorme perquè ell era molt petit. Però ja un parell d'anys abans, en un film titulat prou explícitament "Tarántula", era l'aràcnid que creixia desmesuradament, també a conseqüència d'experiments relacionats amb l'energia atòmica, tot i que la intenció última del mad doctor interpretat per Leo G. Carroll era, ni més ni menys, que acabar amb la fam al món, ja que preveia que la població mundial augmentaria a un ritme de 25 milions de persones l'any (de fet, l'increment ha estat quatre vegades superior).
diumenge, 9 d’agost del 2015
ANT-MAN
Enmig d'una sobredosi de pel·lícules de la Marvel, "Ant-Man" (Peyton Reed, 2015) resulta tan modesta com el seu personatge, un lladregot que adquireix el poder de fer-se petit com una formiga (d'aquí ve el títol). Paul Rudd, com en els seus nombrosos papers en el devaluat gènere de la comèdia romàntica, té el carisma d'una escopinya, però Michael Douglas i Evangeline Lilly ("El Hobbit: La desolación de Smaug") salven una funció que no confia únicament en les escenes d'acció, d'una parquedat tan sorprenent que fins i tot resulta d'agrair.
La pel·lícula ens porta a la memòria una joia de la sèrie B i un clàssic de la ciència-ficció: "El increíble hombre menguante", dirigida per Jack Arnold l'any 1957, o la tragèdia d'un home que, després de veure's exposat a un núvol misteriós (referència al pànic a la radioactivitat durant els anys de la Guerra Freda), comença a fer-se petit. La concisió narrativa habitual en aquests films s'alia perfectament amb un guió d'una inventiva extraordinària: algunes situacions resulten quasi obligades, com l'enfrontament amb l'aranya, però d'altres, com la trobada amb els nans del circ o la casa de nines assetjada pel gat, són senzillament genials; i, sobretot, un final en clau gairebé metafísica revela el talent d'un guionista i novel·lista que es convertiria en un dels puntals de la mítica série de televisó "La dimensió desconeguda" ("Twilight Zone"): el gran Richard Matheson.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)